viernes, 27 de junio de 2014

De Crema Catalana

La de la Crema Catalana

Com a primera recepta he triat la de la Crema Catalana ja que son les postres que m'agraden més i amb les que sóc més exigent cada vegada que les demano.
Tot i que cada casa, igual que cada cuina és un món aquí us deixo la meva versió:

  • Per a la Crema

1l. de llet

5 rovells d’ou

150 gr. de sucre blanc

1 branca de canyella

Pell de mitja llimona 

  • Per al Cruixent 

6 cull. De sucre

  • Preparació 

Posem a escalfar la meitat de la llet amb la canyella i la llimona, sense que bulli. 
A el que ens queda de llet hi barrejarem el sucre, quan sigui dissolt ho afegim a la llet de l’olla. 
Quan la llet sigui calenta retirem la canyella i la llimona, afegirem els rovells, que prèviament haurem batut a part, sense deixar de remenar. 
Quan espesa ja podrem servir-la per racions i deixar-la refredar fora de la nevera.

El sucre el repartirem per sobre la crema, per que quedi uniforme i amb la mateixa quantitat ( aprox.) el podem repartir con si fos sal, poc a poc amb el dits.

Per cremar-la personalment prefereixo un cremador dels antics, mànec de fusta i la superfície de ferro. Però actualment es poden trobar bufadors de cuina que es fan servir per això.
Jo no cremo gaire, així tot i que queda cruixent es veu dauradet.



Bon profit !!

De tamborets i davantals.

La del tamboret 

No se vosaltres com ho teníeu però quan jo era petita només podia entrar a la cuina sota la supervisió de la meva iaia. La meva iaia era la típica àvia que anava tot el dia amunt i avall amb el davantal posat i pendent de que a cap membre de la família li faltés de res, especialment al nets. 
Recordo aquells matins quan era petita, en els que els meus pares em deixaven a ca la iaia i marxaven a treballar. Ells se'n anaven i a mi em faltava temps per entrar a la cuina. Primer de tot rentar les mans, un davantal, que en feia tres com jo, i el meu tamboret de fusta. Era tan petita que no arribava al marbre de la cuina, però ella sempre en tenia la solució. I va ser per això per el que em vaig guanyar el títol de " La del Tamboret". 
Aquest blogg servirà per a poder compartir tan les receptes de sempre, aquelles receptes que ens porten record d'infància, aquelles receptes que fan olor de casa.Com les receptes noves i la "cuina de moda".

Desitjo que us agradi i bon profit !!