viernes, 27 de junio de 2014

De tamborets i davantals.

La del tamboret 

No se vosaltres com ho teníeu però quan jo era petita només podia entrar a la cuina sota la supervisió de la meva iaia. La meva iaia era la típica àvia que anava tot el dia amunt i avall amb el davantal posat i pendent de que a cap membre de la família li faltés de res, especialment al nets. 
Recordo aquells matins quan era petita, en els que els meus pares em deixaven a ca la iaia i marxaven a treballar. Ells se'n anaven i a mi em faltava temps per entrar a la cuina. Primer de tot rentar les mans, un davantal, que en feia tres com jo, i el meu tamboret de fusta. Era tan petita que no arribava al marbre de la cuina, però ella sempre en tenia la solució. I va ser per això per el que em vaig guanyar el títol de " La del Tamboret". 
Aquest blogg servirà per a poder compartir tan les receptes de sempre, aquelles receptes que ens porten record d'infància, aquelles receptes que fan olor de casa.Com les receptes noves i la "cuina de moda".

Desitjo que us agradi i bon profit !!